Descriure, escriure ...

Doncs bé, aquí penjo alguns dels aspectes més rellevants que vaig extreure del text Descriure, Escriure, que ens explicava molt clarament les diferències que podem trobar tan en la comunicació oral com en l'escrita, ja sigui contextual o textualment. I en definitiva, és important que alhora de formar-nos sobre unes bases consolidades, tinguem clares les destacables diferències entre les dues esmentades.

CASSANY,D. (1987) . Descriure ,Escriure

Barcelona : Ed.Empúries

Diferències entre oral i escrit

Diferències contextuals:

ORAL:

1. Canal auditiu: el receptor comprèn am l’oïda el text.

2. El receptor percep successivament els diversos signes del text.

3. Comunicació espontània: l’emissor pot rectificar el que ha dit però
no esborrar.

4.Comunicació immediata en el temps i en l’espai. Més ràpid i àgil

5. Comunicació efímera: els sons només són perceptibles el temps que
duren en l’aire.

6.Utilització dels codis no-verbals (moviments dels cos, la fisonomia)

7. Hi ha interacció durant l’emissió del text. Reaccions del receptor.

8.Context extralingüístic ( codis no-verbals, dixi, etc)

ESCRIT:

1. Canal visual: el receptor llegeix amb els ulls el text.

2. El receptor percep simultàniament (tots alhora)

3. Comunicació elaborada: l’emissor pot corregir i refer el text ,sense deixar rastres. El lector pot escollir quan vol llegir i com ho vol fer.

4. Comunicació diferida en el temps i en l’espai.

5. Comunicació duradora. Les lletres es graven en un suport estable i perduren.

6. No utilitza els codis no-verbals:disposició de l’espai i del text, la textura del suport, etc.

7. No hi ha interacció durant la composició.

8.El context és poc important:l’escrit és autònom del context. L’autor
crea el context a mesura que escriu el text.


Diferències Textuals:

ORAL:

Adequació:

- Tendència a marcar la procedència dialectal (geogràfica, social i generacional) de l’emissor.

Ús de les varietats dialectals:

- Associat a temes generals,grau de formalitat baix
i propòsits subjectius(usos privats).

Coherència:

- Selecció menys rigorosa de la informació: presència de disgressions, canvis de tema...

- Més redundant

- Estructura del text oberta: interaccions.

- Estructures poc estereotipades:llibertat d’elaboració.

- Menys gramatical: ús de pauses i entonacions.


Cohesió:

- Ús de codis no-verbals:moviments oculars, gestos, etc.

- Freqüència alta de referències exofòriques (tu, jo, aquí ,ara ...)


ESCRIT:

Adequació:

- Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor .Ús standard.
- Associar a temes específics ,grau de formalitat alt.

Coherència:

- Selecció molt precisa de la informació.

- Menys redundant.

- Estructura tancada:respon a un esquema planificat previament.

- Estructures estereotipades:frases fetes,fórmules ,etc.


Cohesió:

- Més gramatical:signes de puntuació,sinònims,enllaços,etc.

- Utilitza pocs elements paralingüístics.

- No ús de codis no-verbals

- Freqüència alta de referències endofòriques(ell,aquell,meu,etc.)