Grau d'Educació Primària a Blanquerna (FPCEE)

martes, 17 de noviembre de 2009

Qui ets, tu? La llengua li va sola!

Per començar, m'agradaria agrair l'esforç de la nostra professora Imma per haver-nos deixat fer una activitat en la que no només ens dona el plaer de poder descriure un company de la nostra classe sinó que ens ha donat la possibilitat de passar amb tots una estona molt amena i riallera i sobretot aprenent dels nostres propis errors i a començar a adornar-nos de les coses que fem malament quan ens expressem en públic o parlem d'algú altre.

Tot va començar el dimecres 21 d'octubre de 2009 quan els nostres companys de l'altre grup varen començar la primera tanda de miniexposicions del
Qui ets, tu?
El dimecres de la següent setmana va arribar el torn de les nostres presentacions. Primer de tot vam entrar tots a l'aula. Es notava un cert ambient amb un toc de nerviosisme pel fet de ser, si no recordo malament, el primer o un dels primers cops que parlàvem en públic explicant el treball que havíem desenvolupat. És clar, a ningú li resulta fàcil començar i és per això que va començar el nostre amic Roc, que posseeix una gran habilitat per no només trencar el gel sinó per fer unes bones presentacions orals.

Molt bé, doncs el treball del
Qui ets, tu? consistia en escollir un company de classe que pertanyés al mateix grup de classe, és clar, per posteriorment, ja fos fent un muntatge o utilitzant la nostra creativitat, descriure'l el millor possible tant amb l'expressió fotogràfica i descriptiva en aquest bloc o com l'expressió oral en aquell moment en que ho vàrem defensar públicament. Es podria dir que vam acabar fent una petita galeria d'art amb tots aquells muntatges!

Jo vaig escollir al nostre company Roderic Pico. Recordo perfectament aquell dia en que després de no haver pogut venir el primer dia de classe perquè encara treballava, em vaig asseure a una filera de cadires que estaven soles. Van entrar casi els últims de la classe i jo ja pensava que em quedaria sol allà assegut. Però van aparèixer riallers pel llindar de la porta en Rode Pico i la Clara Antonio i van acabar seient al meu costat. Jo li vaig demanar els apunts que havien pres el primer dia de classe i el Rode me'ls va deixar encantat. Allà vaig començar a veure que aquell noi, que semblava que compartís molts dels meus gustos, faria bona relació amb mi. En Rode era un noi rialler, bastant extravertit i se li veia que tenia un fons de bona persona. Una altra de les coses que em va atraure per decantar-me cap al Rode va ser la seva mateixa forma de construir humor. És un fet que molta gent no li dona importància però diuen que l'humor és una forma de veure com és l'altre persona i tot i que no ens fixem, existeixen molts tipus i nivells d'humor.


Aquí tenim al nostre amic Rode Pico exposant el seu Qui ets, tu?



I aquí estic jo just abans d'exposar el meu Qui ets, tu?


Aquest és el muntatge que vaig preparar pel meu Qui ets, tu?



Doncs bé, per fer el meu Qui ets, tu? vaig escollir el lema "La llengua li va sola". Vaig pensar que aquest lema encaixava molt bé amb una de les seves característiques principals: que és molt xerraire. Pot tenir un dia que potser no parla tant però com li agafis amb ganes de parlar no et deixarà pas escapar! Tot rumiant a casa vaig pensar de fer un collage que em donés del Rode una visió del que per ell tenia com a característiques principals tant de la seva forma de ser com del seu físic. La primera imatge, a dalt a l'esquerra, la vaig escollir perquè en Rode és un noi que transmet seguretat en el moment que el veus. I amb el fet de tenir dues cares doblades d'ell mirant-se he volgut metaforitzar que ell sempre està segur de si mateix. La segona, a baix a l'esquerra, fa referència a un efecte visual creat a partir d'un programa amb el que he volgut ressaltar el fet que en Rode mai s'està callat i d'aquí que estigui unit només per la part de la llengua. La tercera imatge, a dalt a la dreta, és també un efecte creat mitjançant una deformació de la seva cara en forma de bec. Podríem dir que es tracta d'una comparació amb un animal que té bec tot relacionant aquest fet amb la seva característica per excel·lència: que no calla! L'altre relació amb aquesta imatge és una mica el joc que existeix o la relació que existeix amb el seu primer cognom (Rode Pico). La quarta i última imatge relaciona alhora dos aspectes de la seva vida. El primer i que no és poc important és el fet que en Rode no té cap problema en dir-te que va al lavabo especificant que va a cagar si de veritat ho necessita. I el segon concepte és que ell té una gran afició als castellers i de fet forma part dels castellers de Sants (Borinots) des de fa ja un temps. És per aquest motiu que la última imatge la forma un caganer que fa el seu treball en forma de castellers! I per últim el fons. He escollit com a fons del collage aquesta imatge també per dos motius. El primer és per la seva gran afició al món de la neu (com jo) i més concretament al món de l'esquí. El segon motiu és el fet que aquesta imatge conté un cel obert que es fa immens i és perquè el Rode té l'habilitat o és un noi veritablement obert a l'hora de parlar amb la gent o de fer noves amistats.

Com a part final d'aquest Qui ets, tu? al bloc voldria compartir amb tots vosaltres unes quantes fotos que s'han anat fent a classe:










Cal esmentar que tal dia com el 14 d'octubre de 2009 vam escoltar vàries cançons per tal d'introduir-nos a les diferents tipologies de descripció. Havíem d'escoltar les cançons i dir o escriure el que ens transmetien. Dit d'una altra manera...descriure el que ens feien arribar.

La primera cançó que vam escoltar va se la de El gripau blau d'Ara va de bo (cançó tradicional nord-americana).


Vaig conèixer un gripau blau un gripau blau babau, que es creia ser, però de veritat, res més que un príncep encantat. No es movia el gripau blau el gripau blau babau, i es creia ric i tan bonic que no volia cap amic. Vaig conèixer... Es pensava el gripau blau el gripau blau babau, que era el seu cau, com un palau, mireu si n'era de babau. Vaig conèixer... Ja fa dies que el gripau blau el gripau blau babau, de creure's tan tan important, a poc a poc s'ha anat inflant. Vaig conèixer... Molt em temo que el gripau blau el gripau blau babau, d'inflar-se tant, li pot passar que faci un pet com una gla. Vaig conèixer... res més que un príncep encantat, res més que un príncep encantat.






Aquesta cançó a mi em va transmetre primerament cert aire al típic cavaré americà. La cançó parla d'un gripau que es creu ser un príncep encantat, que tot el que l'envolta i ell mateix és el millor. Parla de que s'ho va creure tant, que de tant inflar-se d'orgull podria acabar esclatant!

La segona cançó era Lila dels Whiskyn's.

Porta pintats els cabells i uns pantalons vermells.
Sempre amb les mans carregades d'anells.
Duu el dibuix d'uns estel tatuat a la pell.

Té clar què vol i què sent,
sempre notant el rebuig de la gent.
Busca el que no es pot fer vell ni comprar-se amb diners.

Viu tan intensament...
Si convé es va aturant,
disfrutant cada instant.
No té por de res.

Creu només el que veu.
El que pensa ha de dir,
defensant-ho a morir,
no té massa amics....
El temps l'ha fet així.

Lila, tot el que duus dintre.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.

Somia sota els estels,
de dia es guia pels seus sentiments.
Tot de records difernts porta ple el seu farcell.

Vol no aturar el seu vol,
anar contracorrent,
viure sempre el moment,
córrer més que el vent...
Sempre ha estat diferent.

Lila, tot el que duus dintre.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.
...el temps no et canvia.
Lila, viu com tu vols viure.
Lila, tota tu ets vida.
Lila, fràgil com el vidre.



Aquesta segona cançó em va transmetre que s'ha de viure el moment i que no accepta que el temps passi per ell ...


La tercera cançó va ser Pedro Navaja de Gato Pérez. Aquesta cançó ja la coneixia i la veritat és que em vaig sentir com agraït pel fet que un dia els meus pares me la donessin a conèixer . La veritat és que m'ha sigut útil a l'hora d'explicar allò que de veritat sento a l'escoltar-la.

Por la esquina del viejo barrio lo vi pasar
con el tumbao' que tienen los guapos al caminar,
las manos siempre en los bolsillos de su gabán
pa' que no sepan en cual de ellas lleva el puñal.

Usa un sombrero de ala ancha de medio lao'
y zapatillas por si hay problemas salir volao',
lentes oscuros pa' que no sepan que está mirando
y un diente de oro que cuando rie se ve brillando.

Como a tres cuadras de aquella esquina una mujer
va recorriendo la acera entera por quinta vez,
y en un zaguán entra y se da un trago para olvidar
que el dia está flojo y no hay clientes pa' trabajar.

Un carro pasa muy despacito por la avenida
no tiene marcas pero toos' saben ques' policia uhm.
Pedro Navaja las manos siempre dentro 'el gabán,
mira y sonríe y el diente de oro vuelve a brillar.

Mientras camina pasa la vista de esquina a esquina,
no se ve un alma está desierta toa' la avenida,
cuando de pronto esa mujer sale del zaguán,
y Pedro Navaja aprieta un puño dentro 'el gabán.

Mira pa' un lado mira pal' otro y no ve a nadie,
y a la carrera pero sin ruido cruza la calle,
y mientras tanto en la otra acera va esa mujer,
refunfuñando pues no hizo pesos con qué comer.

Mientras camina del viejo abrigo saca un revolver, esa mujer,
iba a guardarlo en su cartera pa' que no estorbe,
un trenta y ocho "SMITH & WESSON" del especial
que carga encima pa' que la libre de todo mal.

Y Pedro Navaja puñal en mano le fue pa' encima,
el diente de oro iba alumbrando toa' la avenida, Guizo fácil!,
mientras reia el puñal le hunda sin compasión,
cuando de pronto son un disparo como un cañón,
y Pedro Navaja cayó en la acera mientras veía, a esa mujer,
que revolver en mano y de muerte herida a el le decía:
"Yo que pensaba 'hoy no es mi da estoy salá',
pero Pedro Navaja tu estás peor, no estas en na' "

Y creanme gente que aunque hubo ruido nadie salió,
no hubo curiosos, no hubo preguntas nadie lloró,
Sólo un borracho con los dos cuerpos se tropezó,
Cojí el revolver, el puñal, los pesos y se marchó,
Y tropezando se fue cantando desafinao'
El coro que aquí les traje y da el mensaje de mi canción.

"La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida" Ay Dios!...
Pedro Navajas matón de esquina
quien a hierro mata, a hierro termina

La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida Ay Dios!...
Valiente pescador, al anzuelo que tiraste,
en vez de una sardina, un tiburón enganchaste.

"I like to live in Americaaaa..."

La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, Ay Dios!...
Ocho millones de historias tiene la cuidad de Nueva York.

La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, Ay Dios!...
Como decía mi abuelita, el que del timo rie, se rie mejor....

"I like to live in Americaaaa..."

La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, Ay Dios!...
Cuando lo manda el destino no lo cambia ni el más bravo
si nacistes pa' martillo del cielo te caen los clavos.

La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, Ay Dios!...
En barrio de guapos cuidao' en la acera, cuidao' camara'
el que no corre vuela.

La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida, Ay Dios!...
Como en una novela de Kazka el borracho dobló por el callejón.

La vida te da....

"En la cuidad de Nueva York dos personas fueron encontradas muertas.
Esta madrugada los cuerpos sin vida de Pedro Barrios y Josefina Wilson
de dirección desconocida........."








Aquesta cançó per a mi és una de les més rica descrivint. Fa una utilització de la descripció molt graciosa i amb tot luxe de detalls per tal que l'oient s'imagini (i aquí està la gràcia de la descriptiva, que fa que cada persona s'imagini la situació descrita d'una manera diferent) tota la situació perfectament. Les paraules o impressions que vaig escriure al sentir-la varen ser: la sensació d'una persona "chulesca" que va caminant pel carrer, també potser una persona seductora però a l'hora un delinqüent "matón de esquinas" com diu la cançó. I indubtablement el missatge que ens vol transmetre està molt clar: "La vida te da sorpresas".


La quarta cançó es tracta de
Com un puny de Joan Sisa cantada per Raimón

Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se'm torna el lloc d'un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, el seu vell cant, de cop, se m'aclareix, a casa, sol, immers en la cabòria del meu desig de tu que és gran i creix: "Plagués a déu que mon pensar fos mort E que passàs ma vida en dorment". Entenc molt bé, desgraciada sort, l'última arrel d'aquest trist pensament, el seu perquè atàvic, jove, fort jo sent en mi, corprès, profundament. Al llit tan gran d'italiana mida passe les nits sentint la teua absència, no dorm qui vol ni és d'oblit la vida, amor, amor, és dura la sentència. Quan tu te'n vas al teu país d'Itàlia el dolor ve a fer-me companyia, i no se'n va, que creix en sa llargària, despert de nit somou, somort, de dia. Em passa això i tantes altres coses sentint-me sol que és sentir-te lluny; ho veig molt clar quan fa ja cent vint hores que compte el temps que lentament s'esmuny. Vindrà el teu cos que suaument em poses en el meu cos quan ens sentim ben junts, i floriran millor que mai les roses: a poc a poc ens clourem com un puny.




La cinquena i última cançó que vam escoltar aquell matí es tracta de la Nit de Sant Joan de Jaume Sisa.

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
De mans d’un fillet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriria.

Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el día més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos al calçat damunt les brases.
Al cel van de berbena ocells i astres.
I augment les virtuts d’herbes i agües.

Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, L’estiu ens arriba
De mans d’un fillet que li fa de guia.
Qui es aquest follet? que li fa de guía.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Fllet de la nit, deu de l’enganyifa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somiïn
Enamoro als grans i faig que s’odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i venjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes i porta perfums
Dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Il veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni àngel un infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniüt i immoral.
Astut i què més?
Sóc immortal

Si mireu les flames del foc... (4 cops)





Amb aquesta cançó vam acabar d'escoltar tota la sèrie de cançons que ens servirien per tenir com a models de cançons que utilitzen la descripció. Posteriorment vam fer un petit passeig per l'obra d'en Joan Brossa




































Podem veure com de dalt a baix tenim l'exemple de POESIA, de POESIA VISUAL, de POEMES OBJECTE i a baix del tot tenim la POESIA URBANA


També vam escoltar un conte narrat per Xesco Boix (traducció i adaptació de Pete Seeger):

Abiyoyo


Per últim vam veure un vídeo en aquell moment molt de moda i que era la campanya d'estiu 2009 de la beguda Estrella Damm (cervesa).







Seguidament faré uns breus apunts del que és la descripció segons els apunts que ens van facilitar el dia 14 d'octubre a classe de COED.

LA DESCRIPCIÓ

Definició

És un mode d'organització del discurs que representa lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc.

Es poden descriure des de l'aspecte més concrets fins als més abstractes.

Podem distingir dues classes de descripció:
  1. Objectiva: actitud imparcial davant l'objecte descrit (textos acadèmics, científics, etc)
  2. Subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.

Estructura dels textos descriptius


Mentre que en una descripció NO científica pot incloure de maner desordenada dades molt subjectives, un text acadèmic, en canvi, haurem de seguir aquesta estructura:
  1. Establiment del tema
  2. Caracterització
  3. Relació amb el món exterior

Com es fa?
  1. Idear (explorar la situació)
  2. Ordenar (esquema estructural)
  3. Textualitzar (redacció del text)

Tècniques descriptives

1. Sintagmes nominals àmpliament adjectivats:
El bosc espès, fresc i fosc ..
2. Verbs en present o imperfecte d'indicatiu:
La casa espera impacient l'arribada de la família
3. Paraules que descriuen impressions sensorials:
El vent del sud, calent i lent .. (tacte)
4. Terminologia:
Les vàlvules estan construïdes per unes membranes..
5. Definicions
El cor és un múscul buit, situat al centre de la cavitat toràcica, entre els pulmons.
6. Enumeracions
Les cèl·lules s'organitzen en teixits, òrgans, etc.


Recursos expressius

1. Comparacions

2. Metonímies

3. Personificacions

4. Al·literació

No hay comentarios:

Publicar un comentario